Aigua, pau... és la sèquia

Al Bages, camí de Manresa, hi ha una via que és probablement la més universal de totes. No hi passen cotxes, camions ni motos. Hi passa gent... i aigua. És la sèquia i el camí que la ressegueix. La sèquia ens porta l'aigua que ens bevem gràcies a l'enginy de la gent del S. XIV. Pel camí que la voreja hi passen cada any milers de persones buscant aquest espai de salut -física i mental- que el progrés i la societat del benestar ens ha manllevat d'una manera molt dràstica, fins a extrems dramàtics. Córrer, caminar, seure, llegir, vagarejar... Tot això immersos en un silenci que permet sentir el gairebé imperceptible murmuri de l'aigua que a cada meander s'escola cap a l'estany de l'Agulla