Una caminada comença sempre amb un simple pas. Després en vindrà un altre però ja ens n'ocuparem quan sigui el moment. Sempre amb la mirada posada en l'objectiu marcat, que pot ser més proper o força allunyat. A voltes, el pas costa tal vegada força més que l'anterior.
I de vegades, també, el record punyent de quan no costaven tant d'esforç.
És la "soledat del corredor de fons" (manllevo aquí el títol de la novel·la d'Allan Sillitoe) en la seva lluita per sortir-se'n un dia més.
Plaça Sant Domènec. Manresa. Abril de 2017